Havia una vegada una carrera de gripaus en el país dels gripaus. L'objectiu consistia a arribar a l'alt d'una gran torre que es trobava en aquell lloc. Tot estava preparat i una gran multitud es va reunir per a vibrar i cridar per tots els participants. En el seu moment es va donar l'eixida i tots els gripaus van començar a saltar. Però com la multitud no creia que ningú arribara al cim d'aquella torre doncs certament, era molt alta, tot el que s'escoltava era: no ho van a aconseguir, quina llàstima, està molt alt, és molt difícil, no ho van a aconseguir. Així la majoria dels gripaus van començar a desistir. Però havia un que persistia, malgrat tot, i continuava pujant a la recerca del cim.
La multitud continuava cridant: és molt difícil, no ho van a aconseguir, i tots els gripaus s'estaven donant per vençuts, excepte un que seguia i seguia tranquil cada vegada amb més força. Finalment va ser l'únic que va arribar al cim amb tot el seu esforç. Quan va ser proclamat vencedor molts van anar a parlar amb ell i a preguntar-li com havia aconseguit arribar al final i arribar a semblant proesa. Com seria la sorpresa de tots els presents a l'adonar-se que aquest gripau era sord.
Jo pujaria i em donaria igual tot el que diguen.
ResponElimina1A ANDRES
Jo pujaria més rapid que tots i no escoltaria jes i iria per un camí on no haja ninguna persona.
ResponElimina