El Dia Internacional de la Dona Treballadora commemora les lluites de molts homes i dones que al llarg de les seves vides han defensat la justícia i la igualtat d'oportunitats. No és una celebració, perquè concretament es va triar el dia 8 de març per recordar uns lamentables successos que van tenir lloc als Estats Units.
La primera marxa de "dones treballadores" documentada es va produir el 8 de març del 1857 a Nova York. Un grup d'obreres tèxtils va recórrer els barris més rics de la ciutat per cridar l'atenció i protestar per les seves miserables condicions de treball.
Però els fets que realment es commemoren el 8 de març van tenir lloc mig segle després. El 5 de març del 1908, a la mateixa ciutat nord-americana, es va produir una nova vaga d'unes 40.000 obreres tèxtils. Bàsicament, reclamaven igualtat salarial i reducció de la jornada laboral a 10 hores diàries per aconseguir així un temps per a la lactància dels fills. També es manifestaven contra l'explotació laboral infantil, demanaven formació i dret a l'afiliació sindical.
En aquest context, es va esdevenir un fet esgarrifós, que va horroritzar tot el món. Concretament, es va declarar un incendi a la fàbrica Cotton Textile Factory, a Washington Square, on van morir 129 treballadores de la companyia. L'incendi no havia estat fortuït; va ser provocat pels mateixos directius de la fàbrica, que havien decidit tancar, contra la seva voluntat, les dones per impedir que s'unissin a la vaga.
L'any 1977, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora i el color que identifica aquesta jornada és el lila, pel color del teixit que estaven confeccionant les obreres que van morir tràgicament aquell dia.
Però els fets que realment es commemoren el 8 de març van tenir lloc mig segle després. El 5 de març del 1908, a la mateixa ciutat nord-americana, es va produir una nova vaga d'unes 40.000 obreres tèxtils. Bàsicament, reclamaven igualtat salarial i reducció de la jornada laboral a 10 hores diàries per aconseguir així un temps per a la lactància dels fills. També es manifestaven contra l'explotació laboral infantil, demanaven formació i dret a l'afiliació sindical.
En aquest context, es va esdevenir un fet esgarrifós, que va horroritzar tot el món. Concretament, es va declarar un incendi a la fàbrica Cotton Textile Factory, a Washington Square, on van morir 129 treballadores de la companyia. L'incendi no havia estat fortuït; va ser provocat pels mateixos directius de la fàbrica, que havien decidit tancar, contra la seva voluntat, les dones per impedir que s'unissin a la vaga.
L'any 1977, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora i el color que identifica aquesta jornada és el lila, pel color del teixit que estaven confeccionant les obreres que van morir tràgicament aquell dia.
Font: http://www.diaridelsestudiants.com/prisma.php?id=51235895950&page=1
La majoria de les 1.300 milions de persones que viuen en l'extrema pobresa en el món són dones. De mitjana, la dona percep un sou entre un 30 i un 40 per cent menor que el qual rep l'home pel mateix treball. En el món hi ha 130 milions de xiquets i xiquetes sense escolaritzar. D'aquests, dos de cada tres són xiquetes. La dona continua sent víctima de la violència; la violació i la violència domèstica segueixen figurant entre les principals causes mundials de discapacitat i mortalitat de les dones.Font: Nacions Unides
Puntos de vista
Si las santas, y no los santos, hubieran escrito los Evangelios, ¿cómo sería la primera noche de la era cristiana?
San José, contarían las santas, estaba de mal humor. Él era el único que tenía cara larga en aquel pesebre donde el niño Jesús, recién nacido, resplandecía en su cuna de paja. Todos sonreían: la Virgen María, los angelitos, los pastores, las ovejas, el buey, el asno, los magos venidos de Oriente y la estrella que los había conducido hasta Belén.
Todos sonreían, menos uno. San José, sombrío, murmuró:
-Yo quería una nena.
Eduardo Galeano
Conte: La cenicienta que no quería comer perdices
Calendari "Ella és una astrónoma"
Video: Mujeres, Historias y Esperanzas Compartidas
La majoria de les 1.300 milions de persones que viuen en l'extrema pobresa en el món són dones. De mitjana, la dona percep un sou entre un 30 i un 40 per cent menor que el qual rep l'home pel mateix treball. En el món hi ha 130 milions de xiquets i xiquetes sense escolaritzar. D'aquests, dos de cada tres són xiquetes. La dona continua sent víctima de la violència; la violació i la violència domèstica segueixen figurant entre les principals causes mundials de discapacitat i mortalitat de les dones.Font: Nacions Unides Puntos de vista
Si las santas, y no los santos, hubieran escrito los Evangelios, ¿cómo sería la primera noche de la era cristiana?
San José, contarían las santas, estaba de mal humor. Él era el único que tenía cara larga en aquel pesebre donde el niño Jesús, recién nacido, resplandecía en su cuna de paja. Todos sonreían: la Virgen María, los angelitos, los pastores, las ovejas, el buey, el asno, los magos venidos de Oriente y la estrella que los había conducido hasta Belén.
Todos sonreían, menos uno. San José, sombrío, murmuró:
-Yo quería una nena.
Eduardo Galeano
Conte: La cenicienta que no quería comer perdices
Calendari "Ella és una astrónoma"
Video: Mujeres, Historias y Esperanzas Compartidas
+colombia.jpg)
Entrades
ola
ResponEliminano està mal l'article,però el que més m'agradat a sigut el punt de vista de eduardo galeano.
gràcies jose, per descobrirme aquest escfitor tan guai.
Anna 3rA