Un dia que el mar estava revoltat, les onades anaven llençant a la platja munts de peixos que, sense poder tornar a l'aigua, s'anaven morint.Una dona, en veure-ho, s'hi va acostar i va començar a recollir-los, tot llençant-los novament al mar.
Mentrestant, un grup de gent se la mirava i li deia:
-És inútil això que fas, no veus que són milers i milers, els peixos que agonitzen?
I aquella dona, després de llençar al mar el peix que acabava de recollir, els va contestar:
-Aquest no morirà.
Adaptació d'un conte explicat per Gayatri Naraine a La Vanguardia, el 21-11-2000
+colombia.jpg)
Entrades
que oleatge igual que el que hi ha en la nostra classe
ResponEliminade MARIA I CLAUDIA de 1r A
...
ResponEliminaola
ResponEliminaestà molt interessant aquest conta,igual com l'altre. Donen molt que pensar.
Anna 3rA
Aquest és el que has contat en treball monogràfic, no?
ResponEliminaLa veritat que impresiona prou el text, perque té molta raó, necessitem ajudar a la natura per molt poquet que siga lo que pugam fer, perqué un poquet un, un poquet un altre, acaba sent molta ajuda per al planeta.
Eva. T ~ 4rtA
Molt bona la història. (Molt bo també el blog, en general.) Salutacions des de la terreta.
ResponElimina