Que vos sembla si contem un conte entre tots? Ací teniu el començament, es tracta de llegir l' escrit fins al moment i continuar-lo, i així successivament (si voleu, de manera anònima).És el nostre conte, anima't a participar...
La platja deserta. Una xiqueta que passejava per la platja es va trobar un caragol de mar molt estrany. Ella sabia que si se'l posava a l'orella escoltaria el soroll de la mar. Però no va succeir així...
+colombia.jpg)
Entrades
La qüestió és que es va possar aquest caragol a la oïda i, amb molta sorpresa va comprovar que no es sentia res!.
ResponEliminaVa repetir l'acció diverses vegades, una, dos, tres... i, encara que no ho podia creure, perquè mai l'havia passat una cosa així, va comprovar que el caragol estva mut: no es sentia la remor de la mar sortir del seu interior...
Va ser quan es va posar el caragol en l'oïda per quarta vegada quan es va donar compte, al mirar amb deteniment aquest caragol va veure que
Però pocs segons després de caure morta i descomposta per eixa violació, es va despertar, tot havia estat un malsomni!.
ResponEliminaPer què hauria provat eixes fruites roges tan extranyes que tenia l'arbre que hi havia junt a la platja? serien elles les que l'havien fet tindre eixa al.lucinació tan horripilant?
Amb mal de cap va comprovar que el caragolet no era un monstre, cosa impossible, donada la seua grandària, sinò un senzill caragol de mar que no volia mostrar-li la remor de la mar.
No podia deixar de pensar per què aquell caragol era tan silencios, seguia mirant-lo quan va descobrir que
quan va descobrir que el nacre blanc de l'interior del caragol semblava canviar de color, i poc a poc, davant els seus ulls oberts com plats, aa veure com s'anava formant una paraula... "AYALGA"
ResponEliminaEs va fregar els ulls. Seria veritat el que estava veient? Si, les lletres van romandre uns segons més per després desapareixer...
ResponEliminaQue voldria dir això? La veritat es que el més paregut a Ayalga que se li ocorria era "argilaga" en castellà: "aliaga".
Va mirar en els tossals propers a veure si trobava alguna argilaga en flor i això li conduia a altra informació.
Però la nostra amiga estava molt lluny de la resposta
Va caminar tossal amunt i abaix amb el caragol a les mans, mirant-lo cada instant, sense observar cap nou fenòmen al seu interior i sense descobrir cap pista... No va trobar argilagues ni res que li semblara interessant.
ResponEliminaAleshores se n'adonà que duia un objecte a la butxaca i somrigué.
Després de discutir amb els seus pares perquè havia perdut el mòbil i no li compraven un altre, s'havia amagat el Nokia del seu pare, que disposava de connexió a la xarxa i havia eixit correns cap a la platja d'eixe hotel a la fi del món en el qual passaven una setmana de vacances. Ràpidament va teclejar al buscador: "ayalga" i
es va sorprendre al veure que la primera entrada que eixia era una tenda d'antiguitats situada prop d'allí. Quasi mai anava per aquella zona, així que no li va estranyar no conèixer eixe lloc. Va pensar que no perdia gens si s'acostava a indagar a la tenda, potser li explicaren que significava Ayalga. Va apuntar l'adreça en un paper i va començar a caminar...
ResponEliminaLa casa d'antiguetats estava al costat d'una casa rural, i ambdues teniem el mateix nom: Ayalga!
ResponEliminaVa obrir la tanca d'un prat amb vaques i es va arrimar a la porta de la botiga, molt propera a la de la casa. Era un lloc ple d'encanteri, no sabia ben be perquè.
Va mirar pels cristalls de la porta, però no va aconseguir distingir res. No va tardar en decidir-se a entrar, ja que de sobte havia començat a ploure. En la botiga regnava el desordre, no s'atrevia a avançar per l'habitació per a no trencar res. De cop i volta, va donar un grunyit al veure en un racó, al costat d’un paraigüer amb forma de flamenc, uns ulls observant-la...
ResponEliminaEra un jove prim i alt, estava ajupit i la mirava fixament. La seua mirada era càlida i ella es va sentir extranyament reconfortada, Somrigué i el noi es va alçar timidament.
ResponEliminaQui ets i que t'ha portat a aquesta botiga en la fi del món? Va preguntar ell sobtadament però en veu baixeta.
-Soy...- pero no pudo acabar la frase. Algo había llamado su atención justo detrás del chico. Él, intrigado, se giró hacia donde ella miraba con la boca abierta. La chica se llevó la mano al bolsillo y comprobó que la caracola seguía allí. Ante sus ojos, en una de las estanterías de la tienda, había una caracola exactamente igual.
ResponElimina